dimarts, de gener 15, 2013

Actituds vitals

Hi ha gent que fa temps que ha decidit no vore la televisió. Prefereixen vore alguna pel·lícula de DVD o llegir, però vore la tele, no. Va hi haure una època en què vaig estar 6 mesos sense vore-la. Va ser l'any que vaig estar d'Erasmus a Londres i al pis de la residència no n'hi havia: el substitut va ser la ràdio. És cert que l'estímul televisiu per a segons quines ments és molt minso, però crec que és una error bandejar tan categòricament la televisió. D'un temps ençà, segons quines ments (i ací m'incloc sense miraments) podem gaudir d'uns programes que d'una manera o d'una altra poden canviar-nos la manera de vore la realitat.

D'un temps ençà sóc amatent als programes documenaris que han aparegut en els nous canals temàtics gratuïts de la TDT i que presenten uns continguts inconeguts fins ara: acostumats als documentaris de naturalesa animal, vegetal o mineral, ara proliferen programes que mostren com es fabriquen els objectes i els aliments; com es guanyen la vida els pescadors, els antiquaris, els pastissers...; com de malament ho passen grups de gent que no sabia ni que existien ni que tenien problemes.

Considere que dir que no a la televisió, llevat per vore una pel·lícula, és una manera de carregar-se l'esperit de curiositat. Els llibres no són els únics artefactes que ens poden mostrar altres realitats: cal ser més oberts i destriar ço que pot ser profitós en les nostres vides; no és convenient viure d'un posat estètic. Fet i fet, un llibre, encara que estiga basat en la realitat, no és la realitat, i personalment, ara sé més coses i puc valorar més la realitat que m'envolta gràcies a aquests programes documentaris. Simplement cal dedicar-hi uns minuts en un zapeig o fer-se una agenda: gens de denigrant.

El tocat és el fet lingüístic: malauradament, tots aquests programes vénen emesos en castellà en canals únicament castellanoparlants. Certament, hom troba a faltar el català, perquè aquesta mena de programació en català ajudaria molt a la normalització i aprenentatge de la llengua.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

totalment d'acord amb tu

dospoals ha dit...

Dos que pensen igual...