divendres, de novembre 02, 2012

Monòleg interior

-(És que... Ma que és coenta madona Laura. Quin pensament de cortines per a les finestres... Ca, ca,ca...)

-Senyora, compte que trenqueu el gest...

-Disculpeu, mossén Da Vinci. (A tu, a tu sí que et trencava una cosa, lladre, més que lladre, que em tens lo cor robat! Ai, Lleonard que bo que esteu, teniu la verga com un... com un...com un trofeu, quines dos anques com a...)

-Senyora, el gest! El gest!

-Perdó, perdó! (És que no puc eixir de casa jo... Ca, ca,ca... què dic? Si estic a ma casa! Ai, que fava estic, senyor!).