Un final de curs sempre té un to de tristesa: molts professors peguen a fugir i el comboi que s'ha produït al llarg del curs desapareix. Tanmateix, sabem que no és tan trist del tot: passat l'estiu ens retrobem. La resta no importa: horaris, alumnes, etc.
Enguany el darrer claustre ha estat trist, però ha estat una tristesa de contingut, de fons: les notícies dels canvis en l'ensenyament i les condicions amb què treballarem el curs següent m'han tocat un poc i m'ha semblat que en bona part dels companys l'estat era semblant: he notat una tristesa diferent.
El text de hui no és lluït: no estem per a tanta alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada