dimarts, d’abril 17, 2012

Les comparacions són odioses

El professor es sent un desgraciat perquè el ministre o el conseller li han proposat les noves regles de treballar. Ha fet comparacions i el resultat el condueix a la misèria. EL professor és funcionari de carrera mentre que el minsitre no ho és, però aquest decideix sobre el futur del docent. El professor cobra un jornal que el ministre determina, amb què el primer no pot decidir si apujar-lo o abaixar-lo, mentre que el ministre sí que pot fer-ho amb el seu. El professor té congelat i reduït els complements, mentre que el ministre no. S'adona que els diputats tenen un complement de residència a Madrid, mentre que el professor de carrera o l'interí no tenen aquest complement i s'han de pagar de la butxaca el lloguer de pis o la gasolina. El professor no té l'obligació de viure per sempre de docent i si vol pot anar-se'n: això sí, si vol tornar no podrà fer-ho a la seua plaça, i caldrà concursar per a la nova assignació. D'una altra banda el ministre, quan deixarà la política, anirà al consell d'administració de qualsevol empresa important d'Espanya.

El professor es sent miserable de comprovar que socialment és un empestat, mentre que el ministre o conseller s'ha construït un pati que el separa de la mediocritat de la societat que ha creat.