dijous, de gener 26, 2012

La bena de la balança

M'han dit que la justícia és per al poble, i jo hi afegiria que és també per als pobres. Ara ha quedat demostrat: Camps, u més del poble, i a la vista de les proves igual de pobre que molts valencians que viuen amb poquets diners a la llibreta, rep el premi de la justícia del poble, que es posa al costat dels miserables, pobres i desvalguts. L'enhorabona.

dilluns, de gener 23, 2012

La llengua i la fe


Senyora,

em sap malament no seguir el canal i les formes administratives de les quals vós sou una defensora ferma, per remetre-vos aquesta carta per manifestar el nostre rebuig envers la decisió vostra d'acomiadar el tècnic lingüístic del departament de promoció del valencià. Pensem que despatxar el dit cap de departament per no haver guardat el sigil que pertoca pel que fa a afers que es saben per raó del càrrec o funció pot ser una acció obligada per al bon funcionament de l'administració pública (i municipal) que tant estimeu. Malgrat això, la situació que el tècnic va denunciar, ço és, que la senyalització de la campanya del Dénia Shopping totalment en castellà, representava també un atemptat en contra d'allò que l'administració pública (i autonòmica) legisla, i com bé sabeu, és l'incompliment de la llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Tanmateix, en aquest cas encara que vós considereu que el tècnic com a inferior ha actuat en contra del superior, cal dir que vós, com a superior, d'una banda pensem que heu exercit un càstig que considerem injust (perquè poc secret hi ha quan està a la vista de tothom) i d'una altra no hem vist encara quines mesures s'han executat contra qui ha fet la campanya del Dénia Shopping en castellà. Fet i fet, ens sorprén aquesta diferència de criteris entre l'eficiència dels dos inferiors i entre la eficàcia en les mesures preses en contra.

No farem més llarga aquesta text però abans d'acabar voldríem fer-vos saber que desitgem que els dies que anireu a missa i escoltareu amb devoció el retor parlar de la justícia de Déu, de la integritat de la Mare de Déu, de la bondat de Jesús, a més a més de la caritat, de la veritat, de la humilitat i del perdó cristians, vós ho sentireu amb el cor inflamat de devoció, com a bona cristiana que sou. Confiem que, quan rebreu la comunió, la carn de Jesús vos emplene de totes les virtuts que ell va predicar i il·lumine els vostres actes.

Atentament

dimecres, de gener 18, 2012

Sarcasme

La burocràcia és com un pilot de neu en un allau però de virtuts meravelloses. Implacable en la caiguda, però que sorprenentment és capaç d'evitar les lleis de la física.

Arran del cas del tècnic lingüístic de Dénia, és impressionant i terrible comprovar com l'administració pública és implacable amb els errors d'alguns dels treballadors malgrat tenir raó el subordinat, mentres que de l'altra banda és tan fluixa amb els superiors més ineptes.

L'enhorabona PP de Dénia per la vostra valenciania. Visca la vostra boca plena de les amoroses i belles paraules de la dolça llengua valenciana. Honrosa és la vostra caritat cristiana.

divendres, de gener 13, 2012

Mosso

I ara resulta que el català és l'excusa amb què els mossos volen castigar el govern català... Així es fa, creant amics, l'enhorabona, lluminàries sindicalistes...

diumenge, de gener 01, 2012

Cap d'any diferent

La setmana última de l'any he estat en un lloc especial. Desitjava de totes, totes que els dies darrers tingueren una llepada de singularitat i volia fer un viatge. De bestreta, tenia al cap un lloc urbà i poc habitual i vaig pensar d'anar a Luxemburg; tanmateix, per raons de diners ho vaig haver de deixar córrer. Amb el temps damunt per acabar de decidir un altre lloc va sortir Farrera al pensament: i quin gran encert. Al remat, no he eixit del país i he estat a un lloc rural; però he de dir que ha estat una gran experiència.

Al Centre d'Art i Natura de Farrera he fet molta faena de traducció, m'he sentit com si estiguera a ma casa: m'alçava matinet, em feia les infusions, dinava al balcó cara a la vall, m'esbargia escodrinyant els racons de l'edifici, estava en contacte amb els amics i he conversat amb la gent del centre mentre sopàvem. L'amfitrió,  en Lluís Llobet, en aquesta anècdota que conte, ha estat molt agradable: fins i tot m'ha fet sentir algú important.