dissabte, de novembre 26, 2011

Un recital dels grossos

Anit va ser una nit molt especial. Vaig ser convidat juntament amb l'Alexandra Pérez per l'IMAB per dur a terme un recital de poesia dins dels actes de lliurament dels premis de Gandia, els guanyadors dels quals van ser el Xavier Aliaga en novel·la i la Laia Noguera en poesia. El lloc era d'aquells importants, la sala de corones del palau ducal dels Borja, i l'ambient molt colpidor, molt gent de les lletres, d'altres lletraferits, i d'altres que tenien el gust d'assistir a un acte important. Els recitadors no vam triar els poemes, sinó que ho van fer les poetesses Christelle Enguix (encarregada de l'IMAB) i Maria Josep Escrivà (jurat del premi de poesia), que van seleccionar poemes de l'historial de guanyadors del dit premi. D'aquests, concretament,  es va presentar un muntatge audiovisual a càrrec de Santi Gomar i Gemma Fullana; fins i tot una de les guanyadores, Àngels Gregori, va recitar un poema seu en mig dels nostres. Al remat, per a completar la paraula van decidir que ens havia d'acompanyar la música del guitarriste Miquel Pérez.

He de dir que no estava nerviós, malgrat la solemnitat de l'esdeveniment; tanmateix, sí que tenia un sentiment de responsabilitat de fer-ho bé. Havien confiat en mi per a un recital ben important i el cert és que hi havien poemes que no me'ls sabia treure de la boca. Estic molt posat a recitar poemes greus i en aquest cas n'hi havien un parell que es manifestaven més alegres o tendres. Vaig eixir-ne satisfet, i les poetesses que ens havien pres en consideració ens van felicitar: he de suposar, doncs, que ens n'havíem sortit.

Després va vindre la desunflamenta: relaxació i recuperació de forces amb un vi d'honor. Xarrar amb la gent d'allí i gaudir del moment en què em vaig sentir encara un poc més part dels premis de Gandia, donat que vaig ser finalista del premi de poesia l'any 1998.


dijous, de novembre 24, 2011

Excuses de mal pagador

Acabe de llegir ací que l'ajuntament d'Ibi no escriu el web en valencià perquè no tenen, d'una banda, un departament de Normalització Lingüística ni, d'una altra, un pressupost per contractar-ne la traducció. No sé ja com agafar aquesta argumentació. ¿Realment és necessari un departament de normalització perquè l'administració escriga en valencià? ¿És a que l'ajuntament d'Ibi, d'entre tots els treballadors que deu tindre, no hi ha ningú que tinga els coneixements de valencià per fer-ho? Més encara, ¿és que l'empresa que ha creat el web a l'ajuntament d'Ibi no té ningú capacitat per traduir (ves per on, sempre les coses es fan primer en castellà) al valencià el web? ¿És possible que amb tants anys d'ensenyament en valencià a l'escola, encara aquesta empresa no tinga un treballador que sàpia valencià? Això si l'empresa és valenciana, perquè si és de fora...

De veres que no sé com es poden donar aquestes excuses tan barates, més encara, de bades... 

dimecres, de novembre 16, 2011

Pessimisme

Aquesta setmana es faran unes votacions al govern de l'estat. L'ambient general és de malestar per ço que ha gestionat el govern del PSOE. La meua tristesa ve de pensar que més de la meitat dels votants considere que el PP treballarà més bé i, doncs, el votarà.

Bon viatge i barca nova a qualsevol iniciativa que implique la meua llengua que és el català...

dissabte, de novembre 12, 2011

Retallant, retallant

No esteu orgullosos, funcionaris del País Valencià, de contribuir a pagar els 15 milions d'euros que ha cobrat merescudament  Santiago Calatrava pel seu projecte de les torres?

dimarts, de novembre 08, 2011

Aquest mes de novembre es presenta agradós des d'un punt de vista literari. He acabat una traducció poètica, en reprenc una altra que havia mig deixat i en dos setmanes participaré en dos recitals de poesia. Aquesta tardor estic més poètic que mai... I m'agrada.