divendres, d’agost 19, 2011

Quan parlar des de la trona és gratuït

No me'n puc estar de la hipocresia que demostren cada volta més els capitosts de l'Esglèsia vaticana, i ço que em pega més tort és com s'omplen la boca de grans paraules, quan al remat ço que sura és la més indigna de la hipocresia. Ara els mitjans de comunicació es fan ressò de les declaracions de tot personatge religiós, que si bé poden tenir en el fons, però que molt en el fons al gun valor social (amistat, solidaritat, amor), no deixa de ser al capdavall fum d'estopa.

Hom pot llegir, per exemple, que cal actuar contra la dictadura del laïcisme: això són dos collons per a fer-la ben grossa! Però com es pot tenir al barra de dir que el laïcisme imposa la dictadura? Però és que no s'han vist la biga del 15 que tenen?

Com es pot ser tan cínic de fer dites declaracions? Per què és pot parlar tant de bades? Com no els cau la cara de vergonya per atemptar contra els manaments propis que s'han imposat segles ençà? Com es pot fer servir tan esbiaixadament la paraula dictadura? Com un país que no es regeix per regles de sufragi lliure i universal pot dir açò? Com un país que veta les dones a accedir a càrrecs de regiment estatal i religiós pot parlar de dictadura d'altri? Com un país que té per lema ajudar el proïsme bandeja qualsevol mesura (encara que no siga eficaç al 100%) que pot ajudar-lo en la seua vida? Com un país que té per norma la tolerància pot acarnissar-se contra els homosexuals o els divorciats?

Com es pot ser tan refill de puta? Quina llàstima que, al remat, en morir, pels seus mals actes no aniran a l'infern, ni al de Dante ni al de Benet XVI, perquè res d'això existeix; però ausades el malviure que hauran donat a la gent que ha decidit fer de la seua vida un oasi entre tanta superstició!