dilluns, d’agost 22, 2011

100 anys del naixement d'Enric Valor


El primer any de la carrera uns quants companys van anara a visitar l'Enric Valor a sa casa. Aquests amics me n'han mostrat les fotos i he comprovat que estan molt pagats d'aquesta gesta. Pot ser un poc infantil aquesta mena de sentiment, però en el fons és molt entranyable, i cadscú cerca l'heroi propi, igual que els aficcionats al futbol quan es fan les fotos amb els jugadors preferits.

Aquells qui el vau visitar, l'enhorabona.


divendres, d’agost 19, 2011

Quan parlar des de la trona és gratuït

No me'n puc estar de la hipocresia que demostren cada volta més els capitosts de l'Esglèsia vaticana, i ço que em pega més tort és com s'omplen la boca de grans paraules, quan al remat ço que sura és la més indigna de la hipocresia. Ara els mitjans de comunicació es fan ressò de les declaracions de tot personatge religiós, que si bé poden tenir en el fons, però que molt en el fons al gun valor social (amistat, solidaritat, amor), no deixa de ser al capdavall fum d'estopa.

Hom pot llegir, per exemple, que cal actuar contra la dictadura del laïcisme: això són dos collons per a fer-la ben grossa! Però com es pot tenir al barra de dir que el laïcisme imposa la dictadura? Però és que no s'han vist la biga del 15 que tenen?

Com es pot ser tan cínic de fer dites declaracions? Per què és pot parlar tant de bades? Com no els cau la cara de vergonya per atemptar contra els manaments propis que s'han imposat segles ençà? Com es pot fer servir tan esbiaixadament la paraula dictadura? Com un país que no es regeix per regles de sufragi lliure i universal pot dir açò? Com un país que veta les dones a accedir a càrrecs de regiment estatal i religiós pot parlar de dictadura d'altri? Com un país que té per lema ajudar el proïsme bandeja qualsevol mesura (encara que no siga eficaç al 100%) que pot ajudar-lo en la seua vida? Com un país que té per norma la tolerància pot acarnissar-se contra els homosexuals o els divorciats?

Com es pot ser tan refill de puta? Quina llàstima que, al remat, en morir, pels seus mals actes no aniran a l'infern, ni al de Dante ni al de Benet XVI, perquè res d'això existeix; però ausades el malviure que hauran donat a la gent que ha decidit fer de la seua vida un oasi entre tanta superstició!

dissabte, d’agost 13, 2011

Amnistia

I ara serà que l'SGAE perdonarà a l'església espanyola les taxes per a reproduir música?


De veres que açò és una font contínua de sorpreses: aquests de l'SGAE no peguen patada bona, en l'intent de llavar-se la cara...

dilluns, d’agost 01, 2011

Futurisme

Les avantguardes tenen l'encant d'allò amb què hom simpatitza en la distància, però que en ser a tocar, potser hom no li fa cas del tot. Bé, és això, o es que no totes les avantguardes gaudeixen del mateix reconeixement. Perquè hom diu que sí, que les avantguardes van ser un aire fresc a la literatura, però després, si algú els presenta algun text actual d'aquesta veta, d'il·lusió tal volta no els en fa...

Perquè jo m'imagine, supose, que tots aquells estudiosos de la literatura avantguardista, per exemple del futurisme, que es caracteritza segons la Viquipèdia pel lirisme de la civiltzació industrial i tecnològica i l'eradicació de la tirania dels sentiments; l'exaltació per exemple de la bellesa de la màquina i es propugna l'associació lliure de paraules; doncs, a aquests estudiosos supose que els deu agradar aquesta mena de literatura. De retruc, als que estudien el futurisme català, almenys els deu fer gràcia aquesta mena de represa futurista moderna.

"Tesla", Orxata Sound Sistema.