dilluns, d’abril 18, 2011

Perdre un llençol a cada bugada

(Aquest text no fa referència a la manifestació de València del dissabte)

Ahir vaig arreplegar els exemplars d'un poemari que vaig presentar a un concurs, concretament al d'Alcoi. La xica que me'ls va tornar es va haver de disculpar perquè dels cinc que vaig dur, només en tenia 4. Què passa amb el poemari que em falta? S'ha perdut? Se l'ha quedat algú del jurat? Si s'ha perdut, quin penques. Si se l'ha quedat, home, és un orgull, perquè deu voler dir que li ha agradat (si no, l'hauria tornat). De retruc, si se l'ha quedat, hauria pogut deixar una noteta... Supose... Més que res com un detall...

Si algú d'ells llig o s'assabenta d'aquest text, estaria bé que m'ho fera saber.

Gràcies...

6 comentaris:

  1. La meva rentadora es menjava mitjons, si el teu cas són els llençols, no ho dubtes: fes-t´ho mirar.

    ResponElimina
  2. Per cert, aquesta dita és de creació pròpia o existeix?

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, no la coneixia :)

    ResponElimina