dilluns, d’abril 25, 2011

Les acaballes de...

He estat a Xàtiva. Per a les persones amb inquietuds, o amb consciència nacional valenciana (lleig de dir, però dissortadament, hom entén el que es pretén dir), i en el meu cas concret, el fet de passejar pel castell em fa sentir un poc trist. Voler i no poder.

Als meus alumnes, bé siguen de l'ESO, bé del Batxillerat, quan toquem el tema medieval i la rellevància de la corona d'Arago, els faig un discurs més que sentit. Els faig saber que el nostre gran país de països pertanyia a la primera divisió política. Políticament i perquè se'n facen una idea en aquests cabets encara per a desenvolupar, érem com una mena d'Estats Units d'Amèrica que actuava entre iguals amb els altres països europeus. Vull fer-los entendre que el Regne de València era una potència econòmica i cultural, com uns Londres, París, Berlín o Nova York d'ara. Roda i volta, que prenguen consciència que pertanyen a un país que ha estat algú en el món occidental.

No com ara: mediocritat i més mediocritat

Recòrrer el castell de Xàtiva té aquest problema.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La juventut no sap on té el peu dret, no tenen cultura històrica i viuen capficats en Carallibres, iPhone i Wiis... però no cal mirar sols als adolescents, molts de la nostra edat (ja saps, eixos de la extinguida EGB) tenen cultura històrica?. I molts menys informació de ciències (perdona per granar cap al meu terreny): algú sap com funciona el fetge? qué és el ARN? qué és un plàstic?

Bo, crec que he desviat un poc el tema... les meves disculpes.

dospoals ha dit...

Al tall de l'EGB, pense que mols tiren pedres contra la gent de la LOGSE, però és ben cert que caldria mirar-se les nostres generacions de l'EGB. De ben segur que també deu hi haure gent que tenen mancances com els alumnes d'ara. El fet cert és que ens mirem l'ara i el maldiem, però, no vol dir sempre que els temps vells han estat sempre els millors.