dijous, d’abril 28, 2011

De volta poètica

Aquest curs he tingut uns quants dies de festa que aprofite per fer una escapadeta; cotxe amunt faig turisme lingüístic, i si és avinent la cosa i pot ser poètic, doncs millor. Aprofitant que he tret el poemari, he volgut fer alguna actuació poètica o recital en aquests viatges i aquest curs he endegat dos campanyes de presentació. La primera va ser a Andorra; vaig enviar amb un mes de bestreta el meu currículum a les biblioteques andorranes, amb el tema que, ja que hi anava de viatge, doncs hom podria aprofitar per tenir un recital fet amb veu valenciana. El fet, però, és que només em va contestar una de les biblioteques: ho sentim, ja tenim l'agenda plena... Em vaig desil·lusionar un poc: cinc dies per Andorra em pensava que donarien per a algun buit, però què hi farem.

Però també aquesta setmana de pasqua de més que tenim al país he volgut fer un viatge per Catalunya amb la mateixa intenció. Així doncs, amb un mes de bestreta, vaig enviar més de vint correus a les diverses biblioteques que hi han pels voltants del Penedés, del Segrià, de l'Osona, però res, també m'ha contestat només una biblioteca, la de Vilafranca: ho sentim, ja tenim l'agenda plena...

És un poc trist, fins a cert punt desil·lusiona, que hom s'oferisca a fer algun recital des del sud venint, fent-ho de bades, perquè, fet i fet, el viatge ja havia estat pensat fer, i les biblioteques no responguen (i encara que siga per a rebutjar!): de vora 30 correus, només n'han respost 2.

Però bé, què hi farem.

14 comentaris:

Teresa ha dit...

Doncs, que sàpies que els exemplars dels teus llibres que jo he regalat han triomfat.

Si són uns incultes que no es volen mirar la cultura del sud, que els donen molta canya de Picanya ;-)

dospoals ha dit...

Caldrà vore què m'invente...

Anònim ha dit...

Però vas dir que ho feies de bades??

dospoals ha dit...

Potser aquest va ser el problema, que no ho vaig dir.

Anònim ha dit...

Cal di-ho tot, home ;)

dospoals ha dit...

Ai, mare, s'ha de dir tot?! És que ja no hi ha misteri ni iniciativa?

Anònim ha dit...

La pela és la pela... supose.

dospoals ha dit...

Volia dir, que ja ho haurien pogut demanar ells, saber si cobrava o no. Que era gratis!!!!

Anònim ha dit...

Crec que el que hi havia era poca gana. I després s´ompliran la boca diguent que no hi ha iniciatives culturals. A part d´aixó que ni contesten els lleva punts: on para la educació?.

Hi ha que vore, els cau la bacora a la cara i els fa gossera fins i tot obrir la boca per empomar-la.

dospoals ha dit...

Caram, quin anàlisi del fet! Tan dura a l'hora que col·loquial...

Anònim ha dit...

No eres l´únic crític en la vida, home :D

dospoals ha dit...

Certament

anotacionsalmarge ha dit...

Per experiència, trista experiència directa, diria que els catalans, o una bona part d'ells, no entenen que algú sigui capaç de fer res si no és per diners. M'ha desil·lusionat descobrir, per exemple, que el voluntarisme juvenil del moviment escolta i similars es basa en què els joves fan una sèrie de cursets per esdevenir monitors i cobrar, després, uns cèntims per suportar la mainada.

Si els haguessis dit que ho feies de bades, potser t'haurien denunciat a la policia: a saber quines inconfessables intencions amagues!

dospoals ha dit...

Em pense que la cosa s'ha desviat cap al tema dels diners, i no crec que no m'hagen dit res per aquesta raó. Jo voldria pensar que ha estat per deixadesa...