dijous, de gener 27, 2011

Sobrets de sucre

Hi ha el costum d'aprofitar els sobrets del sucre per a posar-hi cites de gent que ha tingut alguna pensada genial. També hi ha gent a qui agrada molt llegir-les i reflexionar-hi.

En la premsa acabe de trobar un anunci del Punset, supose que d'un programa nou, o d'un llibre (la propaganda està plantejada per deixar el lector a l'aguait, i no es sabrà fins passats uns dies), que diu el següent: Em meravella la valentia de la ciència per tombar mites. Després de llegir açò m'han vingut dos pensaments; primer, aquell que fa refèrència als sobrets de sucre: m'imagine que la gent en llegir açò dirà que quina gran veritat del Punset (i jo hi estic d'acord); la segona idea que m'ha vingut al cap està relacionada amb aquesta gent que s'emociona per aquesta mena de saviesa, però no és capaç d'aprofundir en allò que realment vol dir el text. És a dir, hi han lectors que davant aquesta mena de texts es queden en la superfície i no són capaços de fer una lectura profunda d'allò que hom diu: sembla que en ser curta, potser no hi ha més enllà.

Realment, de la gent que llegirà aquesta cita i li agradarà ¿entendrà que la ciència tomba els mites i quan diu mites diu també aquells que vinguen donats, per exemple, de la religiositat, siga quina siga (i fonamentalment, la cristiana)? Realment aquestes persones que assenteixen ço que Punset (gurú nou de la societat: Tere, no t'enfades, ho dic de manera positiva) ¿no es miraran l'interior i diran què fem casant-nos per l'esglèsia? Què fem anant a missa? Què fem portant els xiquets a batejar? Què fem anant a processors? etc.