dijous, de desembre 16, 2010

Mirar cap arrere

Quan era a punt d'acabar la carrera la meua idea (dis-li també il·lusió) era fer el doctorat; però per raons de diners (dis-li haver acabat el cicle de la beca, haver de trobar faena mentre feia el CAP, estudiar idiomes i haver de pagar el lloguer del pis a València), doncs ho vaig haver de deixar córrer. També és cert que una lectora habitual d'aquest blog me'n va dissuadir (és genuïna aquesta paraula?) de fer-ho perquè hi va quedar decebuda. Aleshores, amb aquest paquet a les mans, doncs no l'he fet.

Ha passat ja un bon grapat d'anys i ahir em va prendre aquell aire del record del doctorat. Vaig pensar si estaria bé fer-lo ara, i cap a on tiraria el meu estudi de tesi. La conclusió és que potser no faria cap tesi sobre literatura actual, ni potser medieval, fet i fet, ni literària; supose que en faria una que tinguera a veure amb la llengua. Possiblement faria una tesi que relacionara la sintaxi diacrònica i dialectal (de moment no hi inclouria la diafàsica, que pertany també a la variant lingüística segons l'usuari) amb la normativa i en comparació d'altres llengües. Dalt o baix el que estic fent amb el blog dels dubtes.

Ara, de moment m'hi retenen dos coses: d'una banda, aquesta tesi es presenta llarga, de molta faena i de poca llibertat d'horaris i implicaria cercar els professors adequats de les universitats valencianes; d'una altra, encara mantinc el pacte que vaig fer amb la dita lectora citada més amunt (d'on amunt és un element de la cohesió referent a la dixi, en aquest cas discursiva) que implicava fer la tesi junts (ço és, compartir l'experiència dels estudis, -bé, ella els reprendria- que no el tema de la tesi, perquè supose que ella tiraria per una altra banda).

8 comentaris:

  1. dius tesi i jo tinc ganes de correr lluny.

    ResponElimina
  2. En moltes ocasions, malgrat que tesi implica estudi i tancament entre quatre parets, també implica viatges, a biblioteques per exemple, i viatge de coneixement personal.

    ResponElimina
  3. Doncs mira, jo no la volia fer perquè els professors de les matèries que preferia no m'agradaven gens, eren mals mestres. I ara, ves per on, sense buscar-ho conscientment, he trobat un tema que m'apassiona i una magnífica professora que me la vol dirigir. M'ha tocat la loteria! Què més puc demanar? Potser serà un sacrifici i potser tardaré molts anys a acabar-la, i encara més si tinc família, com vull. Però és que m'agrada tant estudiar el que m'agrada, li dóna tant de sentit a la meua vida, tantes satisfaccions... en fi, m'ha quedat la cosa molt existencialista però crec que faré la tesi. I potser tu també. I la teua amiga també, no?
    Besets!

    ResponElimina
  4. Doncs que s'espavile a aprovar les oposicions!

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. No crec que les aprove perquè no li les trauran, ni li donaran treball com a poder continuar dedicant-se a estudiar-les.

    Potser la teua amiga està més prop de disfressar-se de castanyera i recórrer tota la geografia de l'Estat que d'una altra cosa, especialment si tenim en compte el panorama amb què s'hi troba.

    De totes maneres, hi ha coses més importants que les opos i que la tesi que tampoc no ha aconseguit encara i que potser la farien més feliç.

    Pense jo... No sé si m'enganye d'amiga o què...

    ResponElimina
  7. Com són de volubles les dones, i encamant deieu de mi...

    ResponElimina
  8. La donna è mobile... perchè la fanno éssere mobile.

    Nella mobilità c'è il progresso...

    ResponElimina