dissabte, de juny 19, 2010

Ruta Quetzal

Quan era menut mirava molt la televisió, sobretot els estius. D'aquells anys i programes que veia vull destacar la Ruta Quetzal, que encara dura, més de vint anys després, ara amb un patrocini important d'un banc més que predominant. Éssent menut veia com aquells adolescents s'ho passaven de categoria i vivien una de les experiències més emocionants que hui encara molta gent no tan jove voldria viure. Des de la meua banda, he de dir que em fan molta enveja, no ja per viure aquesta experiència amb gent de molts països i passar uns dies fent activitats lúdiques, sinó pel que representa aquesta Ruta Quetzal.

Aquesta mena de programa posa en convicència jóvens dels diversos països de l'àmbit castellà: gent del Perú, de Nicaragua, dels Estats Units!. Aquells que hi participen, malgrat la història de massacre castellana, amb goig passen uns dels dies més emocionants de les vides amb l'aixopluc comú: el castellà. Com va llegir nefastament aquell, el castellà és llengua de trobament.

Sabeu per què tinc enveja? Perquè ací no tenim una ruta semblant per a les terres de la nostra llengua. Ací no podem dir Ruta dels Països Catalans sense que hi hagen les suspicàcies i la fel d'aquells qui sense complexos defensen la gran Hispanoamèrica. Tampoc hi han empreses potents que donen suport econòmic a aquesta mena de projecte, ni tampoc un Estat que es digne a finançar amb diners de tots allò que per a l'Estat una part d'Espanya també és Espanya.

Puta misèria nostra.


5 comentaris:

Ricardo Santiago ha dit...

però és que aquesta misèria nostra és així de gran.
un d'elx, un de pollença, un de fraga... no parlen tots el mateix, no... no fos cas que ens donés per anar una passa més enllà, políticament parlant...

no... però ells, els castellans es vanaglorien d'això precisament, de que enganxen un xilè, un colombiá, un cubà, un sevillà i un asturià i tots, tots, tots parlen la mateixa llengua... i això no és imperialisme coi, això és cultura...

doncs sí, fa fredat, per no dir una altra cosa, però 2+2 són quatre, diguin el que diguin i s'hi posin com s'hi posin...

una abraçada i ànims, no decidim què ens passa, només còm responem a allò que ens passa....

dospoals ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
dospoals ha dit...

La Universitat d'Estiu de Prada podria ser u d'aquests referents, vist des d'un punt de vista català i de suports institucionals.

Però la Ruta Quetzal és molta Ruta Quetzal.

Teresa ha dit...

Però és que no saps que estem en crisi? Quines coses demanes ara...?distchoo

dospoals ha dit...

Que no hi han diners...