divendres, de gener 29, 2010

No poder més

Mireu, un company del món dels blogs s'ha queixat amargament perquè ha tingut paraules amb uns companys d'institut, tot perquè u d'aquests li ha retret que a Catalunya volen fer que per llei, per exemple, la meitat de les pel·lícules estiguen en català. Des del meu punt de vista els que s'omplin la boca del bilingüsime haurien de callar: meitat i meitat, ni per a tu ni per a jo.

En aquests dies m'he trobat que a Catalunya hom pren mesures vàries per a normalitzar el català: a més a més de la dita llei del cinema, trobem lleis perquè la senyalítica viària de competència estatal dels topònims dins de Catalunya estiga en català; perquè els consumidors puguen ser atesos oralment i per escrit en català; perquè els diputats puguen parlar en català al Congrés i al Senat, etc.

Doncs bé, atesos aquests fets em puja la mala sang i estic molt més que recremat. Em sent totalment impotent de veure com al país veí hom es creu realment la recuperació de la llengua (com a mínim hi traballen per a fer legislació) mentre que ací, molts polítics d'aquest país es dediquen a emmerdar, a crear polèmica i tot en conjunt deixar de fer i el que està fet desfer-ho.

Hi han dies que m'agradaria pegar un crit a la cara d'ells (un crit d'aquells que a voltes faig per dir que callen els alumnes i m'atenguen d'una puta volta), i dir que són uns grans fills de puta. Que són uns cabrons. Que són uns mediocres de merda. Que els hauria de caure la cara de vergonya de la seua imbecilitat i cinisme. Que ja està bé de tocar-nos els ous i de pegar-nos pel cul. Que vulguen o no també som persones, i que tenim el mateix dret de sentir-nos com som. Que no s'ompliguen tant la boca amb la democràcia, perquè al remat són uns hipòcrites. Fills de la gran puta.

5 comentaris:

Oreto ha dit...

Jo cride amb tu.

besets

Teresa ha dit...

Ei, que la sang està deixant de ser d'orxata...:-)

Francesc ha dit...

Fills de la gran puta!!!!!!!!!(Escolte`s a màxima potència)

Hèrcules d'Alacant ha dit...

El que és per a mi incomprensible és que els catalans - d'Alacant a Perpinyà - ens acontentem amb la "meitat" - i massa sovint amb menys! - mentre els veïns qui ens terroritzin no ens atorguin ni una engruna - no és que tinguin ells el 50% en català - és que tenen un zero absolut en català. On és la paritat? On és l'equilibri? On és la justícia? Per què hauríem nosaltres de tindre un 50% en castellà (o en francès) i ells un zero (un 0!) en català. Incomprensible!

dospoals ha dit...

No és incomprensible: s'entén perfectament. Imagina't només per demanr el 50% ja hi hagut aquesta polseguera, imagina't si haguera estat el 100% (que de pas, seria el lògic per a un país)