dissabte, de novembre 21, 2009

Hom perdona però no oblida

(saber i esperar quan tornar-la)

-Ei, te n'agafe u.

-Sí, agafa'n. Pren, agafa'n tu també...

-Però què fas? Tu estàs bé del cap? Què fas oferint tabac al meu fill!

-Home, em pensava que no et molestaria...

-Que no em molestaria? Però tu eres subnormal? Tu no hi toques? Que el meu fill té dotze anys!

-Ah, però, això és un problema? Ben bé que no et va representar cap dificultat oferir-me fumar quan érem xiquets, com ell, ves. No et recordes que em vas dir que era de maricons no fumar. Que era un cagat i que els hòmens de veres fumaven? Mira, xi, ton pare a la teua edat fumava més que cent i deia que això de fumar era de mascles, i que a les xicones agradaven els xics que fumaven. Mare, si saberes els paquets de tabac que vam furtar al teu avi per a fumar-nos-els d'amagat! i ací estem, vint anys pegant-li. Sense por, xi, agafa'n u i fuma-te'l de gust, que ton pare ho entén perfectament. Oi? Si això és saníssim!

5 comentaris:

  1. hehehe, així és... Mira com canvien les coses, eh?

    ResponElimina
  2. Ja pots ben dir-ho: el passat pot hçjugar-te-la malament

    ResponElimina
  3. Sí. El meu avi em deia: fuma, però millor que siguen purets, que el paper és roín. Consells de salut de l'època.

    PERÒ JO JA NO FUME, de res, hehehe

    ResponElimina
  4. Molt bé, fillaaaaa! :D

    (És que, és clar, ta mare t'ha educat tan bé que encara que el teu iaio et diguera això, tu no li has fet cas)

    ResponElimina