divendres, de juliol 10, 2009

Baxtran

Fer balanços va bé, més que res, perquè és una manera més de mantenir el cap ocupat i de pas intente quedar-me amb la part positiva del que ha representat un fet. Enguany toca un altre balanç: un altre curs, institut nou, vida nova. El fet cert és que he notat el transplantament i ha estat molt sentit. He tingut moments positius amb alguns grups, per primera votla he fet un primer de batxillerat i he gaudit molt explicant-los literatura, història i normativa: em sentia que tractava amb gent madura i m’he agradat veure’m atés i respectat. Pel que fa a la resta de grups de la primera divisió, doncs de freda i de calenta, amb molts disgusts que em feien plantejar què feia jo allí, i amb d’altres que em trobava tranquil. Vorem el curs que ve.

Pel que fa al meu enriquiment i estimulació intel•lectual, ha estat molt bé, he dut a terme uns quants projectes que em ballaven pel cap i n’he deixat d’altres (o n’he abaixat el ritme): dels que més m’han colpit, aprendre grec. No sé si arribaré a fer els sis cursos que té l’idioma, però amb els que faça, ja n’estaré ben satisfet.

En literatura, més decepcions que alegries: sé que vull però com hom sol dir “no sé què volen de mi.”

5 comentaris:

Teresa ha dit...

Saps què? Porte gairebé dues setmanes pegant-li voltes i volent fer un balanç com el que acabes de fer i encara no m'he atrevit...

b7s

dospoals ha dit...

Sempre va bé fer-ne. (ara que, xiqueta, no t'esperes tant, no siga que el penges quan hàgem començat el curs nou...)

Teresa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Teresa ha dit...

No, si el balanç està fet, el que passa és que no m'atrevisc a posar-lo per escrit i molt menys a penjar-lo...

Oreto ha dit...

Tota molla té el seu os? Bon estiu guapets.