dijous, de juliol 23, 2009

Ah, però tu ets d'ací?

Detall curiós: ja no només em sent foraster al meu país des d’un punt de vista polític i lingüístic, sinó que també etnològicament. En no arribar una setmana que m’he trobat en dos situacions en què a causa del meu aspecte físic (cabells, ull, pell, etc.) no m’han fet del país, sinó d’un altre: dis-li saxó, dis-li germànic, comsevulla.

4 comentaris:

Giorgio Grappa ha dit...

Doncs, aprofita-te'n: diuen que els nòrdics lliguen més ;-) .

Bromes a banda, entenc aquesta sensació "d'estrangeritat" a casa pròpia, jo també l'he patida.

Teresa ha dit...

Si és que eres un cas estrany...;p

nimue ha dit...

doncs jo no me sentit mai estrangera enlloc, la veritat...
De totes maneres, en el teu cas, els dubtes desapareixen quan comences a parlar!

dospoals ha dit...

Giorgio, és molt trist aquest sentiment.

Tere, tu ja saps com sóc d'estrany, jo.

Nimué, ben cert és que no compartim els mateixos conceptes de ser estranger, però des d'un punt de vista lingüístic, ben bé que ho entens. Al remat, què vol dir eixa exclamació al final del comentari?!