diumenge, de juny 14, 2009

Hui he anat a cals pares i he vist l'orla de la carrera: aquest juny fa deu anys que vaig acabar filologia catalana, i en fa quinze que vaig deixar el món de l'institut per a entrar en el món universitari, la primera independència del niu, com ja he esmentat en algun text anterior. He de dir que m'ha entrat un vertigen molt gran, perquè un període en què vaig trobar-me una altra realitat ha esdevingut brevíssim i comprove que se m'escapa de les mans. Vaig acabar tenint 23 anys, com aquell que diu encara amb la sensació de l'adolescència. Deu anys són molts anys ara que faig aquesta reflexió.

12 comentaris:

rAnita nOe ha dit...

felicitats?

Oreto ha dit...

Sí, fa una mica de vertigen si ho penses, com dius. Però no deixes que el vertigen es faça l'amo en forma de malenconia.

Molts besets.

dospoals ha dit...

Gràcies?

El fet és que aquests darrers dies no he estat gaire fi. Confie que ara d'estiu s'apaivague un poc aquesta malenconia.

Jero ha dit...

Doncs sí. Però cal continuar endavant, no?
Salut!

dospoals ha dit...

Efectivament, no hi ha cap altre camí que mirar cap avant (malgrat les mirades furtives envers el passat).

nimue ha dit...

jo també tinc la sensació que no ha passat molt de temps. Però la veritat és que ha passat mooolt de temps des de les nostres històries de la facultat que, per una altra part, recorde com una bona època.

dospoals ha dit...

Certament, jo també els recorde amb molt d'afecte.

Roger Cremades ha dit...

A mi sempre em fa més vertígen el que queda per davant que fer la vista enrere, aquesta mirada al futur que ens pot ficar en un laberint de pors i angoixes... com el minotaure de Christelle, més o menys

A veure si et deixes caure més per la Safor en tan bona companyia com anares ahir i divendres!

Salut
Roger
Pel Paisatge al País Valencià
http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor

Teresa ha dit...

Xè, xiquet! I quan m'hi has vist a mi no se t'ha alegrat la cara? No m'ho puc creure!

dospoals ha dit...

Este...

dospoals ha dit...

este...

Teresa ha dit...

Xè, tan maca com vaig eixir jo a la foto, mare! Això és que no t'has parat a mirar-la bé, només l'has mirada per damunt! Ja t'hi val...