dimecres, d’octubre 01, 2008

Sobre traduccions

Aquest estiu he assistit al curset que cada any la Conselleria d’Educació convoca; el d’enguany estava dividit en tres parts: el dia de l’Abelard Saragossà, dos dies al voltant dels manuals escolars i dos dies sobre la traducció. Cada any que hi vaig aprenc moltes coses i descobrisc punyetes sobre la llengua que no m’havia parat mai a pensar (especialment amb l’Abelard) i que em fan pensar en la formació lingüística en la carrera. Però en la part de traducció vaig saber més del nivell de submissió lingüística que té el català envers el castellà, gràcies als mitjans de comunicació.

La professora que ens feia el curs volia ensenyar-nos la dificultat de les traduccions per a la televisió, i ens ho mostrava amb exemples pràctics. Ella volia que entenguérem que en televisió hom no pot traduir de la mateixa manera que en un llibre: fet i fet, calia tenir ben present uns condicionants que limitaven qualsevol traducció, perquè a banda de quadrar els moviments de la boca (era important la sincronia entre llavis i text), també calia tenir present que cada llengua és una cultura i el que en la llengua d’origen funciona, en la llengua de recepció no, de manera que es feia necessari regirar el nostre món cultural per a trobar-hi l’equivalent nostrat. En els exemples que posava, doncs, ella feia incís en el fet que ens fixàrem com s’havia resolt la papereta davant una distorsió cultural. Ens deia: oblideu-vos si ha fet una traducció literal o no, sinó si ha reeixit amb la traducció proposada, ço és, si funcionava.

Evidentment, ella ja sabia que potser no era una traducció literal, volia que ens llevàrem prejuïns i u dels exemples que ens va posar era d’una sèrie anomenada en català Hotel Faulty (Faulty Towers en anglés). Doncs bé, jo la vaig entendre i sabia què volia transmetre’ns. Ara jo no em vaig estar de comentar-li una cosa que em va molestar molt pel que fa a la traducció, i d’ací la submissió lingüística. En aquesta sèrie anglesa, el propietari de l’hotel tenia un grum de Barcelona, (espanyol amb tots els tòpics als ulls anglesos) i bona part de les escenes d’humor eren conseqüència dels encontres lingüístics entre l’amo i l’immigrant espanyol (i no català) que malinterpreta l’anglés.

Resulta que aquesta sèrie va ser emesa per la TV3, i donat que la llengua de l’amo ara seria el català, el més lògic seria haver fet un grum amb dificultats per parlar i entendre el català. Tanmateix, la proposta del traductor va ser convertir el grum en mexicà. Aleshores ¿què és el que va fer que m’indignara per la submissió lingüística del català? Doncs que aquest grum no parla en català, és a dir, es reprodueix l’actitud que tenim al nostre país, el del país que parla en català entre els catalans i a l’hora d’adreçar-se als treballadors immigrants canvia al castellà, i aquests immigrants americans, com que estan en una terra on no cal aprendre català perquè hom entén el castellà, per tant no cal parlar la llengua de l’amo. De retruc, per la TV3, en lloc de tenir una sèrie totalment en català, en tenim una de bilingüe. Des del meu punt de vista l’opció del traductor no va ser bona (o és una imposició de la cadena?), perquè ben bé que haurien pogut fer un mexicà que parla català amb accent mexicà...

Al remat, hom podria titllar-me de reaccionari i d’integrista de la llengua, però cal que tinguem present que en la sèrie anglesa, aquest espanyol immigrant, sí que ha de parlar la llengua del país si vol treballar-hi. Fet i fet, recorda allò de, ¿veritat que si te n’anares a treballar a Anglaterra hauries de parlar anglés perquè l’amo vol que l’entengues i integrar-te? Doncs al nostre país, això no és menester.

Per cert, a la versió de la televisió basca, l’immigrant és de Madrid... (ara, no sé si també parla basc, o simplement, fa el mateix que el mexicà).

6 comentaris:

  1. Difícil tema, el de les traduccions. I, sí, tractant-se de textos audiovisuals, més encara: pensa que, a més dels mots i dels factors culturals, també caldria (però és impossible) traduir els gestos, que no tenen res d'universal.

    Per la descripció que en fas, entenc que, a la versió original, el grum espanyol (no li demanis al públic anglès distincions entre català i espanyol: serà perdre el temps) s'expressa, bé o mal, en anglès, i d'aquí vénen els malentesos i, suposo, part de l'humor de la sèrie. És a dir, es tracta d'un emigrant estranger que no domina la llengua del país.

    Bé, doncs, en realitat, el que no entenc és per què l'han fet mexicà, al personatge aquest: no em sembla que els mexicans siguin el col·lectiu més important d'immigrants. També caldria caldria conèixer l'aspecte físic del personatge, a l'hora de triar-ne la nacionalitat "equivalent".

    Però, és veritat, tampoc no calia fer-li parlar castellà: la sèrie hagués funcionat igual amb un grum que parlava català amb accent mexicà. Tot i que els immigrants castellanoparlants no sempre intenten aprendre el català (els no castellanoparlants sí que ho solen fer, fins ara).

    ResponElimina
  2. Giorgio, quan he fet la distinció entre català i espanyol, ja ho feia per motius nacionals d'ací: jo ja sé que per a un anglés u i altre són iguals.

    Crec que sí que és una tria encertada fer servir un mexicà, perquè si bé no són un gruix important d'immigració, sí que hom en coneix els tòpics, per allò de les pel·lícules de l'oest o pels còmics. A més a més, el físic sí que s'adeia a un mexicà: baixet, bru, botilet, bigot, fet i fet el que apareix a les pel·lícules aquestes.

    !l remat, fet i fet, aquesta actitud pot veure's repetida en moltes sèries, per exemple Polònia. Tots ja sabem que Rajoy i la resta de polítics espanyols parlen castellà, però seria molt encertat fer-los parlar en català. Passa el mateix com quan en les darreres etapes del Buenafuente a la TV3 molts personatges parlaven en castellà.

    ResponElimina
  3. Bé, però potser no és un problema de mala traducció, sinó d'una mala adaptació de la sèrie. Això passa, fins i tot ens les mega produccions com "Mission: Impossible 2" (ja saps, quan pensen que a les Falles es cremen els sants i tot això...).

    D'altra banda, això no vol dir que no em semble una gran cacauà (això per descomptat).

    ResponElimina
  4. Per a mi continua sent una traducció. Tanmateix el meu retret no anava per ací, per l'adaptació que dius tu, (això és circumstancial) sinó pel rerefons que hi he vist.

    ResponElimina
  5. Pense que has exposat molt bé el quid de la qüestió, tot i ser un tema que, de vegades, com bé dius, està envoltat de prejudicis.
    Salut!

    ResponElimina
  6. Hom podria pensar que sóc molt mal pensat, però he arribat a la conclusió, com Joan Fuster, que pensa malament i encertaràs.

    ResponElimina