dilluns, d’octubre 20, 2008

800 aniversari

Hom ha celebrat els 800 anys del naixement del rei conqueridor. Hom ha preparat clubs de lectura i ha llegit el seu llibre. Hom ha visitat la ciutat on va nàixer. Hom ha glossat el que representa el rei com a fundador del poble valencià. Hom n’ha reivindicat la figura en defensa dels atacs dels mediocres que pretenen esborranr-nos com a poble. Hom ha fet servir el rei com a exemple d’un pasta gloriós com a poble.

Ara bé. Com a republicà,¿és normal aquest exaltament de la monarquia?

5 comentaris:

Teresa ha dit...

No crec... però també és de veres que quan celebrem coses així sol ser més per recordar el nostre passat com a poble i altres coses que no la monarquia en si mateixa.

Si no haguera existit Jaume I, les coses hagueren sigut prou diferents, no? Si penses que les coses haurien estat millor sense ell, doncs no ho celebres, si penses que ha tingut un paper important, ho celebres. Això pense jo.

És com els cantants: t'agrade o no el tipus de música que fan i el que canten, cal reconéixer si canten bé o malament i si són bons professionals.

dospoals ha dit...

Teresa, és clar que celebrem les coses aquestes, com a poble celebrem aqueslles dates que ens uneixen com a tal. La meua paradoxa és, republicà i celebrant coses monàrquiques!

ORETO ha dit...

Si quan dius "hom" fas referència a tu mateix, no crec que hages fet enguany cap exaltació de la monarquia. Tu mateix expliques els motius pels quals has celebrat el 800 aniversari. Crec que és diferent exaltar la figura d'un rei a defensar un sistema de govern monàrquic.
Jo, personalment, crec que no exalte cap monarquia en parlar de Jaume I. Commemore, això sí, els orígens de la meua identitat individual i (cada vegada menys) col·lectiva. Gràcies per les teues visites als meus espais virtuals.

Francesc ha dit...

No crec que siga exaltar la monarquia. Amb la de llautó que hi ha avui dia, espere que desaparega en uns anys.

dospoals ha dit...

Oreto, quan dic hom ací, jo forme part d'aquest hom, perquè hi he fet aquestes activitats, però és obvi que és un hom ampli, ja que és segur que molta gent hi ha fet alguna mena d'activitat relacionada. EL dilema és que sent republicà, hom (jo) hàgem de retre homentage i festes al que va representar com a monarquia. La paradoxa, fet i fet.

Francesc, la nostra societat no deixarà mai de ser monàrquica, o de retruc, la forma de govern.