diumenge, de setembre 14, 2008

La puta i la Ramoneta

Correcte. Enaltir el terrorisme que siga considerat delicte. Que hom no faça servir la paraula per a honorar i homenatjar persones que han resolt assassinar per aconseguir un fi polític. Que hom no puga commemorar amb carrers, places, parcs, jardins el record d’aquestes persones. Bé. Si cal que tothom faça el buit a aquestes persones, que siga això. Si cal parar l’orella a aquells qui promouen que es faça, doncs la pararem.

Compte, que una cosa és ser solidari i una altra un imbècil: que eixa mateixa gent que demana solidaritat, que eixa mateixa gent que vol que les escoltem, també siga conseqüent i es solidaritze i reivindique el que també és just i de caritat cristiana: fora carrers amb noms de militars franquistes; fora estàtues del dictador; fora homenatges com a fill predilecte.

Alacant ciutat ben bé que hauria de ser-ne l’exemple.

5 comentaris:

Francesc ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu. El mateix tall per a tothom. El que passa és que, de l'altra part, mai no en fan cas i crec que hi haurà encara franquisme de carrer durant molt i molt de temps.

Teresa ha dit...

Així és la vida... cadascú es meneja quan li interessa...

jero ha dit...

Resta encara tant a fer!

dospoals ha dit...

Idò, i tant.

Teresa ha dit...

Galícia i Girona :-)