dimarts, de setembre 30, 2008

diumenge, de setembre 14, 2008

La puta i la Ramoneta

Correcte. Enaltir el terrorisme que siga considerat delicte. Que hom no faça servir la paraula per a honorar i homenatjar persones que han resolt assassinar per aconseguir un fi polític. Que hom no puga commemorar amb carrers, places, parcs, jardins el record d’aquestes persones. Bé. Si cal que tothom faça el buit a aquestes persones, que siga això. Si cal parar l’orella a aquells qui promouen que es faça, doncs la pararem.

Compte, que una cosa és ser solidari i una altra un imbècil: que eixa mateixa gent que demana solidaritat, que eixa mateixa gent que vol que les escoltem, també siga conseqüent i es solidaritze i reivindique el que també és just i de caritat cristiana: fora carrers amb noms de militars franquistes; fora estàtues del dictador; fora homenatges com a fill predilecte.

Alacant ciutat ben bé que hauria de ser-ne l’exemple.

dilluns, de setembre 01, 2008

De viatge

Aquests dies arrere he estat de viatge en un país exòtic que m’ha resultat encisador, a Liechtenstein. És un país on sempre he volgut anar, i que no té un accés directe com aquell qui vol anar a Londres o València: per a arribar-hi he hagut d’anar a Suïssa primer. Hi he anat per a no trobar el que em sobra al país: calor i secor. He gaudit de la frescoreta del matí i del vespre; m’he banyat amb la pluja, també ha fet sol i hi he agafat coloret; m’he tapat per a dormir i alhora m’hi he destapat. He caminat envoltat del verd que he intuït diferent del verd del Pirineu.

Així doncs, he estat a dos països considerats dels rics, i després d’aquesta experiència sé que són uns països que tenen alguns costums que caldria tenir present, encara que sóc ben afortunat de viure a la Marina. Allí hom confia en l’altri en algunes coses, com per exemple en el transport públic: hom suposa que el passatger ha comprat el bitllet de tramvia o d’autobús de bestreta, és per això que en pujar-hi no el mostra ningú, i ho fa tant per davant com per darrere. En el meu cas, encara amb el tic del país, cada volta que pujava a l’autobús mostrava el bitllet, manera que em digueren alguna cosa. Això sí, per res del món canviaria la riquesa de fruita i de verdura dels mercats de la Marina i a un preu tan assequible comparat amb el d'allà (malgrat que ara comença a encarir-se tot)

També tenen cura de l’entorn on viuen. A Liechtenstein hom pot veure les muntanyes tal com són, no hi ha una superpoblació de xalets com es pot veure a la meua Segària benvolguda per la cara de Pego. Allò està tot verd, hi han molts arbres que formen un boscs ben atapeïts i només s’hi veuen esguits de clarianes pel tema de l’aprofitament forestal. Això sí, hi ha molt de trànsit a la capital perquè tot just es troba al mig del país, i aquest, en ser llarg, té una carretera el travessa de cap a cap. Em va fer la sensació que era a Andorra la Vella (però sense tanta botiga). També, allí cal anar estant-hi poc de temps, perquè si hom amb inquietuds pretén fer-ne la residència habitual, s'avorrirà moltíssim: al nostre país hi ha més activitat cultural que allà.

Al remat, unes dades per al company Francesc: habitants de Liechtenstein 32.528 (Capital: Vaduz, 5014), la Marina Alta 175.310 (ja Dénia en té 40.601, més que tot el país, i un poble com Gata, 5.375, més que la capital Vaduz). Extensió de Liechtenstein, 160 km²; extensió de la Marina, 759’30 km².

Per tant, si sent tan petit ho és, perquè no la nostra comarca...