dimecres, de juliol 16, 2008

Què faig ara?

Com a professor que sóc i que s’ha de fer càrrec de l’ensenyament dels fills de la nostra societat, supose que deu ser fonamental inculcar en la nostra xicalla i jovenalla no només coneixements sinó també maneres. Crec que és obvi que dins la nostra tasca educativa és inevitable formar persones que s’integraran dins la societat, i per això hem d’esforçar-nos perquè s’hi endinsen amb totes les garanties d’unes persones responsables i respectuoses.

Ara bé, com a persona preocupada per la recuperació del valencià dins la societat m’he trobat un problema que xoca amb la premissa de dalt: el fet té a vore amb el tema dels insults i dels renecs. Efectivament, aquest tema hauria d’estar bandejat de l’ensenyament, però com a persona conscienciada perquè el valencià reviscole, em veig amb l’obligació d’ensenyar també a renegar, així com també a corregir alguns comportaments.

Perquè m’he adonat que els nostres escolars ja no reneguen totalment en valencià, sinó que per influència dels mitjans de comunicació exclusivament en castellà, han començat a incorporar expressions foranes com joder, cabrón, gilipolles, etc. Vet ací el dilema: ¿els eduque perquè no siguen malparlats, o lluite per la recuperació de l’idioma?

10 comentaris:

Giorgio Grappa ha dit...

Diu el Josep Piera que li agrada escoltar renegar la gent del seu poble, perquè ho fan en decasíl·labs: "me cague en Déu i l'Hòstia consagrà!"
Em pense que no es referia als més joves.

nimue ha dit...

lluita, home, lluita, que això li dóna vida a la llengua. Jo recorde que una de les classes més divertides, tant en italià com en àrab, era quan apreniem a insultar.

Francesc ha dit...

Doncs això és un problema difícil. Saps que passa? Que jo mateix no tinc massa costum de renegar (coses de "l'educació" d'abans), tot i que com a de poble que sóc en conec un munt de renecs i flastomies diverses. Tanmateix, no sé com solucionar el problema acadèmic que proposes. Entenc les teues raons i les compartesc. Com entrar el renec a l'escola i/o l'institut? No ho sé.

dospoals ha dit...

Giorgio, sí que és un gran decasíl·lab.

Nimue, això de renegar jo no ho he vist mentre he estat en l'escola d'idiomes ni en anglés ni en alemany. Sobre els ànims de lluitar, evidentment, en més d'una ocasió he corregit els alumnes que renegaven en castellà. No vull que el valencià acabe com el basc que no té paraules fortes (segons tinc entés).

Francesc, com he dit a Nimue, hi han hagut voltes que els alumens renegaven i els he dit que o bé deixaven aquesta actitud, o que si la volien fer, que la feren en valencià.

Teresa ha dit...

Un senyor molt seriós va dir una volta:"Forma part d'una bona educació saber quan cal ser maleducat".

És a dir: que lluites per la recuperació de l'idioma!

dospoals ha dit...

Teresa, això és el que faig, però necessite l'ajut de la gent...

rAnita nOe ha dit...

en qualsevol idioma el primer que tens que aprendre son les males paraules.. no per a fer us.. pero per a saber quan algu te les diu..
besets

dospoals ha dit...

En això estic d'acord. Però a mi, no m'han ensenyat els insults a les escoles quan he aprés idiomes. confie que de cara al curs que ve, en què començaré a estudiar dos idiomes nous, m'hi ensenyen...

Joan ha dit...

lluita !

dospoals ha dit...

Més encara!? El fa falta és més ajut!