dilluns, de juny 09, 2008

Abusos

No havia pensat escriure cap text aquesta setmana, ni tampoc sobre el tema aquest, però com que els incidents són tan recents i ací ja no s’hi val a badar, doncs he decidit deixar-n’hi constància. Atés que el blocaire Francesc està emprenyat com una mona, jo també vull manifestar el meu malestar i la meua indignació pels esdeveniments tant recents en contra del valencià. No és una queixa banal, sinó que és molt seriosa, perquè vulnera (encara més) els drets que tinc com a usuari de la llengua i que des de molts àmbits hom torpedina.

De bestreta, l’afer Air Berlin. Exigisc (i no demane), exigisc que el govern de l’Estat i l’Estat mateix es pronuncien en contra de les paraules del dirigent de la companyia aèria. Reclame que li facen saber que la constitució protegeix el català i que no pot atacar tan fatxendament aquest idioma. Aquest Estat, com a garant dels drets fonamentals i, doncs, obligat a respectar-los i a fer-los respectar, hauria d’engegar els mecanismes legals perquè aquell es retracte d’aquests insults i facilite la introducció del català en la companyia. Si bé la nostra Generalitat (ha, ha, ha) té les competències en llengua, l’Estat no hauria d’espolsar-se aquesta responsabilitat constitucional (per raó d’aquesta transferència constitucional): que siguem una nació sense estat propi no vol dir que l’Estat que en aixopluga no ens defense, ni que s’atrevisquen que ens mamonegen.

En segon lloc, he estat a València mirant unes exposicions, una d’aquestes la del Greco al Pius Vé. És vergonyós que aquest muntatge, patrocinat per la nostra Generalitat, haja marginat el valencià i dic marginat perquè el valencià hi era testimonial; només apareixia en tres cartells explicatius de tres quadres. Per a la resta dels més de 25 quadres que restaven ni una paraula (i per qüestió d’espai no era, perquè ben grans que eren els texts en castellà: només hauria calgut reduir-ne la mida per posar els de valencià!). De regal, el quadríptic que donaven en entrar (patrocinat per la Generalitat) damunt tampoc estava en valencià. Per a acabar-ho d’adobar, a la resta de sales (on hi han les sales gòtica, renaixentista, etc.), les targes que informen del títol, autor i tècnica pictòrica, encara, encara!, estan només en castellà, i mira si fa anys que el museu aquest fa que funciona (quina diferència amb l’IVAM que està en valencià, castellà i anglés!).

Jo hi vaig fer una queixa; els vaig demanar el full de reclamacions, però amb la sorpresa que tenen només fulls de suggeriments, quins cínics. No cal dir que el suggeriment no anirà enlloc, perquè ja m’hi vaig queixar temps arrere i hom em va contestar dient que tot estava en orde, que no hi havia cap problema del que jo exposava. M’agradaria que si algú té l’oportunitat d’anar a València, que s’acoste al Pius Vé i ompliga un full d’aquests, a vore si poguera ser que amb un bon grapat de suggeriments, algú fa que canvie la cosa.

5 comentaris:

Francesc ha dit...

Amic josep Vicent, com deien els d'Al tall en unes albades: "Quan el foc refresque l'aigua i el gel la faça bollir per curar el mal d'Almansa
ens vindrà res de Madrid." Així que, no confie gens que aquest afer es resolga bé per a nosaltres ni que el Govern Espanyol exigesca cap rectificació. Tan de bo m'equivoque, però.

nimue ha dit...

doncs jo no m'he enterat del que ha passat...

Giorgio Grappa ha dit...

Dissortadament, Dospoals, la democràcia consisteix en el fet que la raó està substituïda per la quantitat. I, a València, la majoria vol que passen coses com les que has explicat, encara que vagen contra tota raó; així ho han demostrat les darreres eleccions. Pot canviar, això?

(La resposta a la pregunta només marca la diferència entre els optimistes i els pessimistes. Jo vaig emigrar: ja saps en quin grup estic. Envege l'optimisme dels optimistes que encara demaneu el full de reclamacions; t'ho dic sincerament, sense ironies: el pessimisme és una malaltia de vells.)

dospoals ha dit...

Francesc, encara que siga demanar la lluna en un cove, crec que cal tindre present aquest fet: l'Estat "també" ens ha de protegir.

Nimué, sempre tan etèria...

Giorgio, jo també sóc pessimista en aquestes coses, però ja que estem ací, com a mínim, fem el possible per moure caguera.

Giorgio Grappa ha dit...

Ah!, doncs, si és per donar pel sac, això sí que ho entenc.

Ànim.