diumenge, de maig 04, 2008

Maneres diferents de veure una notícia

Dies arrere apareixia pels mitjans de comunicació d’internet la denúncia del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans contra un vigilant per haver abusat de la força envers una estudiant universitària que era en una de les Escoles Superiors del campus politècnic valencià. L’abús de força va ocórrer quan aquest vigilant va demanar un document d’identificació a l’estudiant perquè es trobava fumant dins la cafeteria, i en no tenir-lo, la va retenir fins que va arribar la policia: entre aquesta espera es van produir els maltractaments. Fins ací la denúncia lògica de dit sindicat en defensa del que representa un abús d’autoritat, i fins a quin punt un membre privat de seguretat pot actuar d’aquesta manera.

Ara bé, el cas és que aquest vigilant es suposa que estava vetllant perquè s’acomplira la llei de no fumar en espais públics tancats, i per això deguera bonegar l’alumna. El que jo em demane és: ¿per què havia de fumar aquesta estudiant dins la cafeteria, quan sap que està prohibit? Em fa la sensació que moltes voltes aquesta actitud d’una part del jovent va més enllà del que representa rebel•lia juvenil, i entra en àmbits ja de suficiència i de fer la punyeta: xica, no veus que no es pot fumar, ¿què fas tu, doncs, agredint la resta del personal? ¡Ix fora a fumar, com es fa en altres països d’Europa, Anglaterra o Gal•les per exemple, que, estant dins un pub gaudint del descans i de l’oci, si es tenen ganes de fumar agafen la cervesa i ixen fora!

Però també em demane, ¿per què aquest sindicat s’escarota tant i arma tanta caguera, en aquest cas concret, omplint-se la boca amb la defensa dels drets dels estudiants, amb la denúncia de la política autoritària i dictatorial de la UPV, i amb l’exigència d’una democratització dins els centres educatius? (quan justament el que hauria d’haver fet és també defensar els drets dels estudiants de tenir uns espais públics lliures de fum; d’entendre que aquesta no és una llei feta per la universitat, sinó per les Corts -i que la nostra Generalitat es passa per la cuixa; que, fet i fet, això de fumar per part d’algú en un espai prohibit és una cosa més aïna autoritària i gens democràtica). Des del meu punt de vista, aquest sindicat fa bé denunciant agressions, però em sembla també que hauria d’haver renyat públicament aquesta estudiant per haver fet una cosa totalment il•legal, perquè si no ho haguera fet, de ben segur que no hi hauria hagut cap tipus d’agressió.

6 comentaris:

Teresa ha dit...

Saps què? QUe em sembla molt bé el que va fer el de seguretat (que d'altra banda no crec que fora per a tant i que es tracta més de la propaganda que li han volgut donar al fet), perquè estic farta de trobar gent fumant, fins i tot als servicis de la biblioteca.

A mi també m'entren ganes de pegar-los un parell d'hòsties ben pegades!

dospoals ha dit...

Aquesta, i d'altres coses relacionades amb el límit de la llibertat de la persona envers el grup són les que cal enir ben presents.

Francesc ha dit...

Jo, que sóc fumador passiu consentit, també hi estic d'acord. A mi també em senta molt malament quan algú fuma en espais, teòricament, lliures de fum. Tanmateix, entenc que el vici de fumar no és fàcil d'abandonar. Supose que deu ser alguna cosa pareguda al que em passa a mi amb el xocolate pur, negre, amb no menys d'un 70% de cacau. Salutacion.
P.S. Quan te'n vas a terres angleses?

dospoals ha dit...

A mi, també m'agrada el xocolate pur.

Pel que fa al text que he escrit, jo havia enfocat el tema del tabac des d'una altra manera, però bé, és cert que sembla que el tabac és difícil de deixar.

nimue ha dit...

absolutament d'acord amb tot el que dius. No es pot dir més clar. La gent que fuma en llocs públics i tancats és tan maleducada i tan pocavergonya que no sé com encara tenen la barra de demanar que els respectem.
El Sindicat d'Estudiants podria dedicar-se als problemes reals, que n'hi ha uns quants.

dospoals ha dit...

El que m'hauria agradat del sindicat era que s'haguera manifestat en favor dels drets dels no fumadors. Crec que hauria estat el més democràtic.