diumenge, de maig 18, 2008

Dona'm això

Al tall del text d’abans, voldria parlar de l’autoritat. En el cas de la jove que es va rebel·lar contra l’orde del vigilant privat, de dir-li que deixara de fumar, que s’identificara i que s’hi estiguera fins que arribara l’autoritat legal (la policia, vaja): ¿fins a quin punt tenia aquest treballador privat l’autoritat reconeguda per actuar com va actuar? ¿Fins a quin punt tenim nosaltres el deure de fer cas a un vigilant privat? Cal tenir present que la jove va patir una agressió i d’una banda, el sindicat d’estudiants diu que això era un mostra d’ abús, mentre que d’una altra banda, altri pot pensar que si no haguera fet intenció de pegar a fugir, el vigilant no hauria hagut de fer força per retenir-la, i de retruc fer-li mal.

Aquest fet de l’autoritat és el que em preocupa, més encara si l’aplique al món docent que és on treballe. En el meu cas contínuament comprove que l’autoritat que se’m suposa en moltes ocasions queda més que per terra quan faig classes, quan faig guàrdies, o quan simplement estic per allí. Més d’una volta, estant de guàrdia he trobat alumnes que havien fet foja i en veure’ls i dir-los que hi tornen, s’hi han negat. Davant aquesta negativa, més d’u trobaria obvi agafar-los del braç i dur-los-hi, però vet ací el gran problema: quina reacció tindran aquests alumnes? Potser es deixaran agafar? Potser llevaran el braç? Potser em faran un mal gest perquè els assolte, si he arribat a agafar-los? M’acusaran d’agressió i aniran a cal metge perquè els facen una radiografia i comprovar que efectivament els he agredit? També, ocorre que alguns alumnes estan a classe amb el mòbil, amb els reproductors de música o amb revistes, cosa que prohibeix el reglament de règim intern. La faena del professor és agafar-los i retenir-los fins que hom parle amb el tutor, amb el cap d’estudis, etc. M’he vist en situacions en què es neguen a donar-me l’objecte prohibit: ara què passa, ¿els ho agafe de les mans? Els ho trec de la motxilla si ho han alçat després de negar-se a donar-m’ho?

Hom em podrà titllar de paranoic, però intuïsc que estem en un temps en què la pell és molt fina i qualsevol cosa pot moure una caguera de dimensions extraordinàries. En el tema escolar hi vaig amb molt de compte, i en el cas de la jove agredida moltes voltes s’han de veure totes les parts.

5 comentaris:

Giorgio Grappa ha dit...

Autoritat, nosaltres? La que ens vulguen concedir els alumnes i gràcies. De vegades pense que les guàrdies les haurien de fer vigilants jurats. Com el de la facultat.

dospoals ha dit...

Però que trista aquesta mesura.

Francesc ha dit...

Realment, estem desprotegits enfront de l'alumnat que no accepta cap norma. Hi ha vegades que els alumnes escolten el seu priner "no" a l'escola. Llavors, acostumats a fer la seua sempre, quin cas ens han de fer? Doncs això. Cal que canvien moltes coses. El concepte d'autoritat, el concepte d'educació, etc.

Bruguers ha dit...

Hola, trobo molt interessant el teu bloc i, si no t'importa m'agradaria passejar-me de tant en tant.
Salutacions

dospoals ha dit...

Francesc, el problema que veig és que dins de la marea dels alumnes que sí que segueixen una disciplina i unes normes sempre sura aquesta mena d'alumnes que trastoquen aquest ambient de treball, d'estudi i d'aprenentatge, cosa que provoca malestar en el centre, genera confilictes amb les famílies, esgota rescursos i diners i fa servir uns mitjans burocràtics que moltes voltes no ens solucionen, res, més aïna, ens deixen més lligats de les mans.

Bruguers, per descomptat que pots tornar quan vulgues. Ací estem.