divendres, d’abril 04, 2008

El pa i el vi, i el vi i el pa, etc.

Per què un vegetarià mai en la vida, per convicció alimentària, podria ser un catòlic canònic i preceptiu? Perquè a l’hora de combregar no es podria menjar un tros de carn.

Per què un cel•líac mai en la vida, per salut personal, podria ser cristià canònic i preceptiu? Perquè, físicament i racionalment, no menja un tros de carn sinó un tipus de pa amb un contingut evident de gluten.

Per què un alcoholic mai en la vida, per salut personal, podria ser un cristià canònic i preceptiu? Perquè, físicament i racionalment, no beu sang humana sinó un tipus de vi de taula amb un contingut evident d’alcohol.

Per què un vegetarià, etc. però aplicat al vi.

Ni uns ni altres, au, tots castigats!

4 comentaris:

nimue ha dit...

mmmm... no acabe de pillar el sentit de tot plegat. Potser és que encara no m'he despertat del tot. Però vaja, hi ha alguns subgrups dins del vegetarianisme. Hi ha vegetarians que mengen ous (ecològics, de gallina feliç) (com jo, per exemple) que et dirien que si l'animal no mor i no pateix sí que es poden menjar aliment d'origen animal. Com que no es mata una persona en cada missa, un vegetarià d'aquest tipus sí que podria combregar.

En fi, no té res a veure, imagine, però ja veus... avui no done pa'més.

dospoals ha dit...

Efectivament, hauria d'haver especificat més el concepte de vegetarià i haver esmentat els vegans o els crudívors.

Malgrat aquesta poca afinació he de dir que així tot dins del teu grup, tampoc t'hi podries incloure, perquè al remat, hom no podria combregar perquè es tracta d'un cos (l'hòstia es substància en carn i el vi en sang) que ha patit bé en morir (si en l'eucaristia es pren com a situació la mort en la creu) o d'un cos que es menja en vida (si en l'eucaristia es fa referència al moment de la santa cena, quan encara era vi: per tant, per molt de fill de déu que sigues, si et peguen un mos a la carn, de ben segur que pateixes).

Francesc ha dit...

Hola! Trobe que estàs mesclant ous amb caragols. 1r: El simbolisme de la consagració del pa i el vi (si més no, conforme me l'explicaren a mi) té a veure amb la unió simbòlica i l'acceptació del martiri de Crist que, per als creients, es fa per mitjà de la comunió. No es tracta de cap acte de canibalisme de fe.
2n. Crec que, pel que fa al tema dels celíacs, ja hi ha "formes" o "hòsties" sense gluten. Però això no t'ho sé dir del cert".
Salutacions

dospoals ha dit...

Sobre l'argument simbòlic, pel que jo sé, en la comunió hom menja carn i beu sang de Jesús de manera efectiva. No és cap símbol ni cap metàfora: quan hom combrega, ho fa amb pa i vi convertit en carn i en sang. És un dogma que a l'edat mitjana ja va costar "hòsties, sang i morts" per a imposar-lo. Com bé has apuntat, és un canibalisme de fe, i no hi ha més volta de full. És per això que he volgut realitzar aquesta paradoxa, de la qual molta gent no és conscient.

Una altra cosa és que els creients es facen una religió a l'ús, i desvirtuen (sense adonar-se'n o conscients) els dogmes al seu gust i que els resulte més còmode , dient per exemple que es tracta de metàfores i símbols (perquè dit amb totes les conseqüències podria resultar molt heavy o dur).

Pel que fa al tema del pa sense gluten, ací voldria fer referència a la negativa d'un retor a cercar una alternativa saludable per a un creient. Trobe que no costaria gens donar-li un tros de pa adequat (o que el creient es porte el pa de casa). Perquè al remat, no crec que fóra això irreverent, si com has dit tu simplement és simbologia. Qualsevol pa hauria de ser convenient, oi?

Salut.