divendres, de gener 12, 2007

Al punt que hom naix comença de morir… Pere March

En una de les classes de literatura del XIV i XV es comentava un poema de caire moral

(Mas lo foll hom no se’n dóna cosir
Que remirant sa carn bella e grassa
E lo front polit e lo cos ben tallat

E el sútzeu lloc on la maire ens tenia

Oh vell poirit, i què poràs tu dir
Qui et veus nafrat tot jorn de malaltia ?

Mas, com a porc que jats en la gran bassa
De fang pudent, tu et bolques en pecat.)


i de retruc s’esmentava una altra obra, De comptentione mundi: en el conjunt de tot això se’m va quedar la imatge dibuixadíssima dels religiosos que renegaven de l’aspecte físic del cos, és a dir, papes panxuts i enjoiats, o frares panxuts i bevedors, lascius tots, que parlaven de cossos bells de jóvens, però que en ser vells esdevindrien lletjos, arrugats, amb els sexes pudents i purulents.

No cal dir que a l’edat que jo tenia en aquell moment, acabada d’encetar la vintena, no m’explicava aquesta animadversió, però amb el temps hom lliga caps de com de perillós per a la integritat de l’esperit és ser jove, i de com de frustrant per a les persones habituades als refinaments era ser madur o vell. Perquè al remat, els qui realment patien per totes aquestes coses eren els nobles, els religiosos i els burgesos despreocupats que fóren susceptibles de practicar la contemplació, els quals, de tant de contemplar els luxes propis i les misèries d’altri (la base de la piràmide social) es veien un panorama ben agre.

Em fa la sensació que els moralistes tenien por dels cossos jóvens, llustrosos i de pell fina, perquè era el que havien conegut i ara ja no els era propi; aquell temps que havia fugit era el que blasmaven per pecaminós, però m’atreviria a dir que molts no renunciarien a tocar aquells cossos si es presentava l’ocasió, fruit de la concupisciència irredent (com passa ara amb molts adults que fantasiegen amb adolescents a Cuba, a Tailàndia o al Vietnam). D’una altra banda, si pensem en les condicions d’higiene del moment, en els zones de fora palau, és a dir, la vila, el camp, prostíbuls inclosos, s’entén que els moralistes abominaven dels cossos envellits perquè o bé estaven mutilats (aquells que havien anat a les guerres incontables), o bé estrafets (a causa de les malalties malcurades o dels hàbits alimentaris) o bé podrits (les putes o els putots que havien malgastat el cos): tots aquests oferirien una fotografia més aïna devastadora. Una representació actual seria aquelles imàtgens que ens arriben de l’Índia, o del Bangladesh superpoblats.

Al remat, hom pot entreveure com aquesta malvolença moralista, en moltes ocasions, és façana pura ja que, fet i fet, molts d’aquests personatges (religiosos o no) vivien en la seguretat del món virtualment bell i llustrós de palau endins, o sempre hi havia a la disposició un cos aital per a un altre de vell, arrugat i concupiscient.

5 comentaris:

  1. I ara sembla que hem caigut (la nostra societat, vull dir, alguns interessos d'ella) en el cas contrari, en supervalorar la joventut (infantesa inclosa) i la vellesa, perquè són els consumidors estrela: tenen un poder adquisitiu (i una llibertat) que no havien tingut mai, una quantitat de temps lliure molt superior a la dels pobres desgraciats que ens trobem en l'edat mitjana (ups, no la que descrius tu, sinó la que va des de l'entrada al món laboral fins a la jubilació), i unes ganes de viure que no se les acaben.
    Si ens fixem bé, les úniques campanyes publicitàries adrecades a les persones d'entre 30 i 60 anys són, precisament, sobre productes per a semblar més joves; és a dir, per semblar joves com a grup social.

    Cague'n'la mar, quan era jove no tenia un duro i, ara, estic mal vist! I tampoc tinc ganes de fer-me vell! (Sempre igual, Dospoals, els teus escrits m'alegren el dia. No em faces cas.)

    ResponElimina
  2. En la línia que vas, efectivament, les línies de consum actuals van per aquests àmbits, l'adolescent preadult i el vell jubilat. Malgrat això, sàpies que alguna cosa hi ha per als que hem entrat en la fase d'enmig. EL carnet jove +26, la targeta Custom (fins als 35), les ofertes per als fadrins o divorciats o homosexuals. Tot es diversifica: la nostra franja ja no es mou per l'edat, sinó per la tribu on es menegem i és ací on podem trobar els nostres descomptes o afecte comercial.

    ResponElimina
  3. la joventut ben portada és molt més bonica que la vellesa, des del punt de vista estètic i des de tots els punts de vista que se'm venen al cap. En això sóc molt radical. Per a desgràcia meua, clar, perquè el temps passa per a tots. Parlar del valor de l'experiència i bla bla bla em sembla un consol d'agüelos. Ho sent per la frivolitat.

    ResponElimina
  4. Estic d'acord amb la línia que vas i no considere que siga frívol. Ser jove està molt bé, perquè es tenen les facultats físiques per a fer el que hom vulga. Les coses poques que té de bo envellir és que agafes experiència.

    ResponElimina
  5. Sí, dos poals, experiència, la que aprenem des dels errors.

    ResponElimina