dilluns, de desembre 11, 2006

El dimoni a casa

Tinc un dilema a causa del meu ateisme i la meua condició de valencianoparlant apallissat. Aquest dilema s’accentua en dates assenyalades i ara que ve el Nadal em toca a la vora. Torne a dir, no crec en cap déu ni entitat superior, i una de les activitats que es solen fer a l’institut ara que s’acosta la cosa és desplegar tota una sèrie de material sobre el tema: en el cas de la meua assignatura, nadales i targetes en valencià. Jo ho tindria fàcil, passar de fer-ne esment i continuar amb el ritme del curs. Ara ve el problema: ja que el valencià va perdent cada volta més àmbits d’ús i, a més a més populars, si jo obvie aquest fet i evite realitzar aquest exercici de proselitisme nefast per a les ments que pensen (ensenyar nadales, escriure felicitacions, etc.) ¿contribuïsc a la substitució lingüística perquè, al capdavall, el que pega amb més força és el castellà, i aquest n’esdevé pràcticament l’omnipresent, cada volta amb més diferència?

1 comentari:

rAnita nOe ha dit...

hola:
que tingues una bona entrada d'any.
bones festes!!
petonets