dissabte, de setembre 30, 2006

Classificat

En moltes ocasions em passa el que alguns considerarien com a coincidències, en què en un espai breu de temps s’ajunten tres o quatre fets relacionats. Ara temps arrere, després de pujar el text cosiues, una amistat que tinc (veges tu, què he fet jo a aquesta persona) em va enviar u d’aquests qüestionaris (memes) que es solen passar alguns dipers. Deixeu-me que vos n’escriga tres exemples, en gradació de poc a molt compromés: Quan i on et vas masturbar per primera volta? Quin ha estat el somni eròtic més estrany que has tingut? En el cas de ser home (o dona), has tingut mai alguna relació sexual amb un altre home (o dona)? Si no, la tindries? Aquesta enquesta em va semblar simpàtica, atrevida i fins i tot em va dur al temps de l’adolescència.

Faig l’esment del tema de les coincidències i trec aquest qüestionari, perquè aquest cap de setmana han passat uns quants d’aquests fets relacionats. En primer lloc, dissabte m’ha tornat de forma llampant aquesta enquesta i he recordat que dins la meua colla d’amics no he tingut una conversa amb el tema de les preguntes (i quan dic conversa, em referisc a parlar-ne a fons, amb detalls, ço és, obrint el cor en aquest afer íntim, -i mira que hem fet acampades amb foc nocturn, com passa a les pel·lícules). En segon lloc, mentre sopàvem, van aparéixer de colp dues anècdotes relacionades amb el tema sexual personal, d’aquest caire compromés a què m’he referit abans. Per a acabar, a mitjan matinada, assaguts en una terrasseta, hom em comenta que, fet i fet, no parlem de les coses, i ací per coses cal entendre temes profunds i personals, per exemple, com el que he comentat ara, que dins la colla no es parla d’aquestes coses compromeses, amb el cor a la mà, amb tots els ets i els uts.

Al remat, vés per on, en un dia se m’han ajuntat coses i quines coses! (i pel que fa al tema de comentar-les, també pot ser que se n’ha parlat, i jo no hi he estat present!)

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Bé, jo només en parle amb un grup reduït d'amics i, per dir veritat, amb els únics que he compartit les intimitats al 99% és amb un parell d'amics de la facultat, perquè hi ha molta confiança i sempre que quedem un o altre acaba traguent-ne el tema.

Amb la resta d'amics amb qui he parlat d'això, he d'admetre que mai no m'he descobert del tot, la veritat.

Crec que el parlar-ne o no depèn molt del caràcter de les persones. Hi ha gent amb qui és molt fàcil parlar-ne i gent amb qui no ho és gens.

Anònim ha dit...

Hola, només dir que a mi em va passar igual que a Teresa. Aquestos temes ni parlar-ne amb els amics de colla, però no així passa amb els amics de la facultat. Supose perquè no ens coneixem de menuts, no som del mateix poble, i tampoc de la mateixa colla.... Amb la colla del poble alguna vegada ha eixit el tema però no s'es del tot sincer i el pitjor que mai es sap el motiu.
Per altra banda, no vull dir que la colla de la facultat no siga millor, sinò al revés, desde el meu punt de vista són els millors amics, serà per aquest tipus de converses?jajaja.