dilluns, d’abril 03, 2006

Època de recolliment i de passió

Malgrat que ja hem començat de fet el tercer trimestre, sembla que el segon encara raja, i bona part dels professors frisem perquè vinga pasqua, aquesta barrera psicològica, ja d’una volta. Encara que siga tirar-me pedres contra el fetge, ¿és menester mantenir com a períodes vacacionals festivitats religioses, més encara en un estat aconfesional constitucionalment, en una escola pública que es proclama laica?

D’una altra banda, les manifestacions religioses que inundaran els carrers i els canals televisius m’ofenen moltíssim, i em semblen una provocació: però no les prohibeix ningú o no les deixen de subvencionar, com sí que han fet mesquinament an Dario Fo, an Bassi, o an Xavier Castillo. Com ho apanyem?

6 comentaris:

  1. Ja fa dies que, sota la meua finestra, passen i repassen, fins a la mitjanit, estols de gent amb la cara tapada i amb acompanyament de tambors. Diuen que són creients de no sé quin déu de la pau, però tenen un posat tan marcial que no deixen de recordar-me les sinistres juventuts hitlerianes.

    ResponElimina
  2. El que em sorprén és veure com les cadenes de televisió hi donen tanta cobertura mediàtica. Tampoc veig de trellat regalar caramels a la gent que mira les provesors, ni que hi vagen els militars, ni que hi hagen bandes de música, ni que hi deixen participar els xiquets.

    ResponElimina
  3. Les contradiccions entre una societat laica i cada dia més festero-pagana i les tradicions mantingudes a l'ensenyament, lligades amb el fet religiós, són una constant, surrealista al màxim. Ai, quin món. Això de desfilar, en processó o en parada militar o en cavalcada de reis, és curiós, anar pel mig i que els altres et mirin. I a Catalunya no és res, aixó, a la resta de la pell de brau la cosa és mooooolt més evident i aclapadora.

    ResponElimina
  4. Però és trist, Júlia, haver de suportar-ho i damunt que ens ho refreguen per la cara.

    D'una altra banda, liter-a-tres, no és cap retret a les bandes de música, sinó a les confraries que les lloguen: ni que les provessors foren les festes dels moros i cristians!

    ResponElimina
  5. Una festa és una festa. Els creients, que vagin a la processó. I els descreguts com jo, a la platja ;)

    ResponElimina