dimarts, de juny 07, 2005

El que fan les oposicions

Correcte. No és motiu d’angoixa. Però no puc evitar sentir una mena de coseta: potser d’ací 29 milions d’anys la Terra pot desaparéixer perquè entrarà en una zona més que perillosíssima de la galàxia (si n’eixírem vius, la previsió es repetiria al cap de 30 milions d’anys, i així fins que arribem a la suma de 250 milions d’anys, quan el lloc on s’entrarà serà molt més apoteòsic encara).

Tornem-hi. El món s’acaba. Que ens queden en 29 milions. Òbviament jo ja no hi seré, però què voleu que us diga, m’angoixa pensar que la terra s’acaba (deixant a banda els problemes ecològics): 4600 milions d’anys, més tot el que arribarà, d’evolució a l’atzar d’un meteòrit, d’un forat negre o d’un estel.

Per a mi, la Terra ha esdevingut un medi perfecte i ha trobat les condicions necessàries per a concebir-hi existència: les òrbites que realitza, les distàncies planetàries, la gravetat, la guspira primigènia, l’evolució, i com no, la humanitat per comprovar-ho i per sentir-se’n extraordinàriament afortunat. Jo em sent totalment afortunat i agraït (des de l’autocomplaença de primer món desenvolupat i de les condicions de què dispose, en sóc ben conscient).

Però s’acabarà a la llarguíssima. Aleshores, haurem de tornar a començar; haurem d’esperar que s’acumulen fragments, que es condensen i que es compacten per esdevenir un planeta nou; haurem de confiar que es donen (que es repetisquen) les condicions ambientals semblants… Uf!

8 comentaris:

nimue ha dit...

Xe! vist així... les oposicions semblen una cosa ben banal. Com deia aquell, el món s'acaba, però s'acaba bé. Tot s'acaba, tot, tot.
Mentrestant, és un miracle.

Giorgio Grappa ha dit...

Doncs, sí, no m'estranya gens que tingues ratllades mentals com aquesta, Dospoals. Però pitjor seria que no les tingueres: voldria dir que ja has socarrat totes les neurones.
Ànim!

dospoals ha dit...

Però de veres que no us fa coseta que tot el que hi ha desapareixerà? Pena, tristesa (alegria?), etc. (ja aé que quan morirem no ho vorem i tot açò i allò, però, és que...)

nimue ha dit...

Jo intente que no em provoque res.... coses del karma, ja saps... Però si he de triar... no és alegria però tampoc és pena... porres! hauré aconseguit eliminar l'ego i m'importa un pepino la fi del món perquè ja estic en el nirvana?? ains... tant estudiar no pot ser bo...

Giorgio Grappa ha dit...

Home, pena, pena... és que, quan ens posem a "futuritzar" amb tants milions d'anys vista, em perd, i perd la noció del valor de les coses.
De tota manera, si la fi del món ja no m'agafa de testimoni, és probable que em senta com el que ha comprat entrades per a l'espectable i, al final, no hi ha pogut assistir.
I, en qualsevol cas, l'univers en conjunt és un gran espectacle, i la fi del món, com l'últim acte de tota obra, també en forma part.

rAnita nOe ha dit...

hola

un altre blog descobert al blog de nimue!! jiji

tambe molt bo..

mirat aixi, la fi del mon dona angoixa!!
tot i que les meues creencies son contraries a este fi.. pero si t'ho plantejes.. jiji

petons.

rAnita nOe

dospoals ha dit...

Gràcies per la visita. Ja he entrat al teu. Ànim amb el teu català.

rAnita nOe ha dit...

jijiji...

aixo d*anim amb el meu catala.. jijiji

espere millorar amb la vostra ajuda..
soc galega, he viscut a valencia i ara estic a l*argentina.. aixi que agraire la vostra ajuda.. i mentres tant.. perdoneu els meus horrors d*ortografia.. tampoc puc ficar accents.. uops!

petonets